que la punta de la atxa li tocaua al coll, e feu li algunes nafres, empero no entrauen molt, e axi enferriçat lo porta de mig del camp fins a poſar li les ſpatles en la liça, e axil tingue per bon ſpay, que Tirant no podia mourer peu ni ma. E ja ha viſt la ſenyoria voſtra, Senyor, que en les batalles, com ſe fan a coſtum de França, ſi trahen peu, braç o ma fora de la liça, ſi requeſt nes lo jutge, de juſticia loy ha de fer tallar, e certament en aquell cars yo ſtimaua molt poch la vida de Tirant: e ſtant axi en la forma de ſus dita lo caualler nol podia ſots ſobrar, perque ſolta la ma dreta de la atxa e alça li la careta del bacinet, e ab lo cors e ab la ma ſineſtra tenial fort enferriçat, e com ell veu que li tenia la careta alta, ab la manyopa dona li en la cara, e dehia li: Atorgua, traydor, la tracio que has feta. Com veu que Tirant no parlaua ni dehia res, e que ab la manyopa no li fehia prou mal, penſa de llançar la manyopa de la ma, e preſtament ho feu, e poſa li la ma entre la galta e lo bacinet, e com lo tingue molt fort ſolta laltra ma de la atxa, e lança la manyopa de la ma, e poſalay en laltra part entre la galta e la eſtofa del bacinet, e la atxa caygue del caualler. Com Tirant ſe veu deſenferriçat, empero ſtaua ben pres, alça la ſua atxa ab la una ma e feria en la ma del caualler, apres ab la punta donali dues ferides, e fon li forçat de ſoltar les mans: e lo caualler trobas ſens atxa e ſens manyopes, e tira la ſpaſa, mas li valia
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/260
Aquesta pàgina ha estat revisada.
246
Tirant
