e lo loch hon hauien poſat ſon germa, continuament lançant dels ſeus ulls viues lagremes, lamentant ſe de la llur gran deſauentura: partis de aqui e ana a fer reuerencia al Rey e a la Reyna, e demana preſtament de Tirant, lo qual en aquell cars ſtaua parlant ab unes dames. Com Tirant ſabe que aquell caualler lo demanaua, dexa les rahons de les dames, e ana preſtament dauant lo Rey. Lo caualler quil veu, feu principi a tal parlar:
Irant, yo ſo vengut açi per venjar la mort de aquell virtuos caualler Kirielayſon de Muntalba, germa meu, e per dret de armes refuſar nom deueu: e aquella per aquella requeſta que mon germa vos volia combatre, aquella matexa vos combatre a tota ultrança, ſens afegir ne leuar ne res. Caualler, reſpos Tirant, la voſtra requeſta ſeria dita voluntaria e no neceſſaria, e tal batalla no hauria loch, ne los jutges la lexarien venir a la vera ſi dultrança. Parlau de voſtra boca lo que dir deueu, car yous aſegure, ſi lo preu es honor, quen breu vos ſereu ſeruit de tot lo que demanau. Tirant, a mi par que yous he prou dit
