parlar, e dexau fer als cauallers a qui toca aqueſt fet. Apres ſe gira Tirant deuers los cauallers e dix: Si yo he morts los .iiij. cauallers, heu fet axi com fer deuia, ſens engan negu, ni milloria darmes: empero la mageſtat del ſenyor Rey es açi, qui ha viſtes fer les armes, e los jutges del camp, e tots los nobles cauallers poran ne fer verdader teſtimoni, e yom vull ſoſmetre de ſtarne en juhi dauant la mageſtat del ſenyor Rey e de los jutges del camp. Com lo Rey lo veu parlar axi juſtificadament, ne fon molt content, e no menys los jutges del camp: e tots digueren que Tirant era valentiſſim caualler e molt diſcret. Hoides per lo rey darmes Flor de Caualleria les paraules de Tirant acoſtas a ell, e en preſencia de tots preſentali la letra de Kirielayſon de Muntalba. Tirant li feu la ſeguent reſpoſta: Rey darmes, per ton offici eſt tengut dar e preſentar letres de batalla, e concordar cauallers e gentils homens, ſi requeſt ne fou, axi en batalles neceſſaries com voluntaries: e per quant aueguades es duptoſa la execucio, yo, dauant la mageſtat del ſenyor Rey, e de la ſenyora Reyna, y en preſencia de tots los altres, yo accepte la letra o requeſta, ſi es de batalla a tota ultrança, e ſi es armes retretes ni ciuils, o fos per altra coſa, yo reſtare acort. Tirant pres la letra e dona la a hu qui ſabia molt be legir, e en preſencia de tots fou leſta, la qual era del tenor ſeguent:
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/240
Aquesta pàgina ha estat revisada.
226
Tirant