Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/230

Aquesta pàgina ha estat revisada.
216
Tirant

Tirant ab lo arnes de laltre alenegua, que Tirant nos pogue tenir e caygue a laltra part, e los dos treballaren qual primer ſe leuaria. La ſort e fortuna volgue ajudar a Tirant, e per ço com lo bacinet li era caygut trobas molt mes lauger que laltre e leuas mes preſtament, que li valgue molt. Senyor, yo tinch compaſſio de la mort de aqueſts quatre cauallers germans darmes com axi moriren, e aqueſt james ſe volgue dar per vençut, ſino que volgue morir martre darmes. E Tirant, ſenyor, ha hagut de grans ventures, perque es molt deſtre en les armes, e mes te giny que no força: e la major virtut que te es que li dura molt lo ale, que ſi combat del mati al veſpre e ſtigue toſtemps armat james ſe pert per ale. Aquexa es la principal virtut quel caualler pot hauer, dix lo hermita, qui ha de fer armes: vejam voſaltres cauallers qui ſou jouens e ſabents en lo exercici de les armes, qual ſtimarieu mes, eſſer fort e no deſtre ni ginyos, o molt deſtre e ginyos e no fort? Entre aquells cauallers que alli eren, hague de moltes opinions. Apres los dix: que volrien mes, entrar en batalla concordada egualment armats a cauall, ſpaſa ſens ſperons, o ſperons ſens ſpaſa, e que axins hagueſſen a combatre? e dich vos certament que yo he viſt fer tals batalles: e encara yon viu fer una altra dauant lo duch de Mila, e fon mes en eleƈtio de dos cauallers ques volien mal, que la batalla 's fes a cauall lo hu e laltre a peu, armats egualment ab ar-