Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/229

215

lo Blanch.

fluix poſauen les dagues dejus la falda del bacinet e alli ſe ferien malament: apres tornaren a caure altra volta. Lo caualler portaua lo arnes de les cames de paper engrutat cubert de fulla dargent, que propiament paria arnes de cama e de cuxa, e de part de tras portaua cuyro de bou clauat ab lo peto, e anaua molt lauger que tenia molt gran auantatge: empero ab la valentia que tenien los dos ſe tornaren a leuar altra volta, e tornaren a fer armes, mas ſtauen molt empedits lo hu e laltre, que nos podien dar tants colps com hagueren fets per los bacinets que tenien deſligats quels torbaua la viſta que nos podien be veure: empero lo caualler tant ſe eſtrengue ab Tirant quel feu caure en terra, e Tirant lo tingue tan fort abraçat al caure que lague a ſeguir, e los dos caygueren en terra. E Tirant dona tan gran colp en terra del cap, que lo bacinet li ſorti tres paſſes luny, e trobas mes lauger que de primer, e per temor de morir feu ſon poder de leuar ſe ans que laltre, e fon li be meſter, que com Tirant fon de peus laltre tenia les mans e genolls en terra per leuar ſe: e Tirant qui fon mes preſt leuat, e veu laltre qui ſtaua ja per alçarſe, dona li ab les mans gran empenta e feu lo caure de laltra part, e tenial tan a prop que nol lexaua menejar, e poſali los genolls ſobre lo cors per volerli leuar lo bacinet. Lo caualler qui en terra eſtaua ſentint que Tirant li tenia los genolls en dret dels pits volta tot lo cors, e lo arnes de