Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/228

214

Tirant

ab un caualler qui ſabia molt en les armes, e viu lo combatre en liça a tota ultrança, e ell fora mort daquella volta ſino fos ſtat lo cordo de ſeda que portaua. E ara vos dire, mon fill, com ſe deu fer: preneu fil de ferre de aquell que poſen en les lanties ques doblegua a totes parts, e cobriulo tot de seda a manera de cordo, e per fort quel ligueu toſtemps preſta es doblegua en aquella part quel volreu, e ſil volen tallar no poden, car la ſeda porien tallar mas no lo ferro: e aqueſt es bon ſecret en les armes. Ara vejam la fi de la batalla ſius plaura. Senyor, dire a la ſenyoria voſtra, que ſtant ells axi abraçats e los cordons dels bacinets tallats donaren ſe molts colps lo hu al altre, e los dos caygueren en terra e leuaren ſe com a valents cauallers, e tant preſt com foren de peus tornaren les dagues en les bahines e tiraren les ſpaſes, e tornaren a la batalla molt aſpra e cruel: que lo caualler tenia gran deſeſperacio per los tres jermans darmes que li hauien morts, e fehia molt gran ſforç. E Tirant ſe eſforçaua per no perdre lo violari, que tantes armes fehien los dos cauallers que tots los miradors neſtauen admirats, e prengueren plaer que tal batalla no vingues a fi perque negu dells no moris. E tornaren ſe altra volta abraçar, e hagueren a llançar les ſpaſes e venir a les dagues, e puch be dir, ſenyor, que negu dels .ij. cauallers no fon nafrat en lo cors, ſino en lo coll hi en lo cap, dauall lo bacinet, per ço com lo bacinet ſtaua