Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/222

208

Tirant

ſcorregue al guarda braç dret, e leua loy del tot, ab molt coto del gipo que la punta de la lança ſen porta: de aqueſt colp Tirant molt ſen ſmaya. Laltra carrera lo torna a encontrar alt en la xarnera del elmet, e ſi .ij. dits mes baix lagues encontrat de mil vides non tenia una: e alli hon lo encontra pres en la xarnera, e la lança nos rompe, e traguel de la ſella e caygue en terra, e Tirant torna a cauall lo mes preſt que pogue. Eſta en veritat que Tirant hauia fet dos encontres en lo guarda braç ſquerre, e hauial un poch deſmarxat alli hon venien quaſi los mes encontres. E a laltre carrera que feren, Tirant lo torna a encontrar en aquell guarda braç, e rompe lo cuyro per hon paſſen les tiretes, e tenia lo guarda braç liguat de part de dins ab una corda de ſeda tan groſſa com lo dit, e les tiretes nos pogueren rompre, perque eren de cor de canem cruu: e lo guardabraç li fora del tot caygut ſi no per lo cordo de ſeda, e daltra part li daua gran empediment, perque dalt era deſfet que poch util li fehia: e axi feren moltes carreres, que al hu fallia lo guardabraç dret e al altre lo ſquerre. La fortuna fon fauorable a Tirant que encontra al caualler, e pres lo un poch alt, e com les lançes eren groſſes leua li lo braç, que li caygue ſobre lo coll del cauall que valer no ſen podia, perque los oſſos eren romputs. E lo miſerable de caualler encara volia que li liguaſſen lo braç per fer armes: e lo ſperit li falli, que no pogue mes per la molta ſanch