ſa ab ell, e vengueren deuiſats en altra manera, ço es, ab robes de brocat carmeſi forrades de erminis largues fins en terra, ab papafigos daltra color molt ben brodats de groſſes perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints dor macis, ab paternoſters de calçedonies que caſcu portaua en les mans molt groſſos e molt bells: e venien a peu ab los .iiij. leons quels fehien companyia, e caſcun leo portaua en la boca unes hores molt ben guarnides, e ſtigueren en una gran ſala per bon ſpay ſperant lo Rey quant exiria de la cambra. Com lo Rey los veu fon molt content de la llur venguda: e la Reyna ixque, e lo Rey li dix que prengues los dos cauallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell conexia que eren ſenyors de molta auƈtoritat e ſtima. Lo Rey pres los dos per les mans, e la Reyna los altres dos, e lo Rey e la Reyna anauen en mig, e los de la Reyna la prengueren del braç, e axi anaren tots fins a la ſgleſia, e ans que comenſaſſen la miſſa lo Rey los dix: Yo no ſe les honors queus pugua fer per no ſaber voſaltres qui ſou, e molt me plauria, puix nous voleu dar a conexer a mi: que placia a caſcu de voſaltres pendre lo loch ſegons lo ſtat en que noſtre ſenyor Deu vos ha poſats, ſi ſou Reys prengueuſen lo loch que Reys ſon merexedors, e ſi ſou Duchs per lo ſemblant, o de qualſevulla altre eſtament fer vos hi ha la mes honor que yo poria. Y ells ab lo cap baix, regraciant al Rey la honor e profertes quels fehia,
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
202
Tirant
