O caualler qui tocara lo ſcut de Menys valer ha de fer les armes a peu, ab .iiij. baſtons, ço es a ſaber, lança, dagua, ſpaſa e atxa de dues mans: la lança qui la volra portar emplomada ho pugua ben fer, e ſi millor li parra ſpaſa de git que ſia ſa voluntat de portar la, e ſe hagen a combatre tant e tant longuament fins que lo hu dels dos reſte mort o vençut: e ſi lo vençut reſta ſa e ſens leſio de ſa perſona, que s' haja a poſar en poder de aquella dama quel vencedor volra, e que ella pugua fer dell a ſa voluntat. La mort ſera entre noſaltres perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells quins offendran, e demanam perdo als qui offendrem. Com lo Rey hague viſt los quatre ſcrits, e tot lo que los quatre cauallers demanauen, per ell los fon tot otorguat: mas dix que les quatre empreſes eren molt perilloſes, que aqueſts cauallers ſe procurauen la mort. Complit tot lo de ſus dit feren reuerencia al Rey e a la Reyna, pujaren a cauall e tornaren ſe en ſes tendes. Lo Rey dix a un rey darmes que anas als .iiij. cauallers, e quels digues que ell los preguaua que aquella nit vengueſſen a ſopar ab ell: e feu carreguar .xxx. adzembles de vitualles, e de
