Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/209

195

lo Blanch.

guts non hi ha hagut negu qui ab tan gentil orde ſia vengut, ne mes acceptes a totes les gents. Com foren prop del Rey deſcaualcaren e ſaludaren lo ab lo cap, e a la Reyna, per que es dona, feren li una poca reuerencia de genoll: e lo Rey e Reyna los reteren les ſaluts, e tornaren ſe a ſeure. E los cauallers ſtigueren ſegurs, ſens fer negun mouiment mes de mija hora, ſino mirant leſtar e lo comport del Rey e de la Reyna, e no era negu quels pogues conexer y ells conexien a molts axi de ſos veſalls com de ſtrangers. Com hagueren be mirat a tot llur plaer, acoſtas hu dels patges a ells ab lo leo que portaua per la trenyella, e lo un caualler mes en la boca del leo un ſcrit, e baxas a la orella del leo e parli li, nos pogue ſaber que li dix, e lo leo ana deuers lo Rey, e coneguel axi com ſi fos una perſona. Com la Reyna veu venir lo leo ſolt no pogue ſtar que nos leuas del coſtat del Rey, e totes les donzelles ab ella: mas lo Rey la pres per la roba e atura la, e dix ques tornas a ſeure, que no era de penſar ni creure que tals cauallers que foſſen venguts en la ſua cort que ab animals hagueſſen de enujar negu. E la Reyna, mes per força que per grat, ſe torna en ſon loch, e no era admiracio que la Reyna ſe ſpantas, que coſa era de temorejar: mas lo leo era tant domeſtich que no feya mal a negu, e ſen ana dret al Rey, ab la letra que portaua en la boca, e lo valeros Rey ſens temor alguna li pres de la boca leſcrit, e lo leo preſtament ſe