rem ajudar en res. Per ma fe, dix Claros, lo hu es paſſat de esta vida, e yo pens que laltre tan be li volra fer companyia, tan mal nafrats eſtan. Com los parents e amichs dels cauallers ſaberen tal noua, prengueren armes, e a peu e a cauall cuytam lo mes que poguem, e noſtre ſenyor Deu feu nos gracia que arribam primers que los altres, e trobam a Tirant tot ple de ſanch, que no era home quil conegues, ſi be tenia un poch los ulls oberts. Com los altres veren llur ſenyor mort, cuytaren a gran preſſa enuers lo noſtre caualler per voler li tolre la vida, e noſaltres lo defenſam molt be. Noſaltres nos fem dues parts, e poſam lo cors en mig les ſpatles, unes enuers les altres, perque eren molt mes que noſaltres, empero a caſcuna part que venien trobauen gent quils tenia cara: ab tot aço tiraren una fletxa, ab moltes daltres, e dona al pobre de Tirant qui jahia en terra. A poch inſtant aplegua lo gran Coneſtable armat tot en blanch, ab molta gent que portaua, e departins los uns dels altres: e apres, molt preſt, fon aqui lo Rey ab los jutges del camp, e com veren los cauallers, lo hu mort, laltre que paria que ſtigues en paſſament, manaren que nols leuaſſen de alli fins lo conſell fos tengut. Eſtant lo Rey en lo conſell, e hoynt la relacio feta per Claros de Clarença e per Hieruſalem, reys darmes, aplegua la Reyna ab tots los ſtats, ab totes les dones e donzelles, e com veren ſtar axi tan mal adobats los dos cauallers, de gran dolor e compaſſio lançaren dels ulls viues
12 |