Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/189

175

lo Blanch.

de rames, e dix cridant: Sus, cauallers, caſcu faça com a valent e bon caualler. Lo hu ana deuers laltre com a homens rabioſos: dels primers colps ques tiraren, lo caualler françes portaua la coltellina alt damunt lo cap, e Tirant la portaua damunt los pits: com foren prop lo hu del altre, lo caualler françes tira gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebate loy e contrapaſſa, de reues dona li un colp ſobre la orella, e tant com ne pres, tant lin feu caure ſobre lo muſcle, e quaſi lo ceruell li paria. Laltre dona a Tirant en mig de la cuxa, que un gran palm badaua la coltellada: torna li tan preſt a dar altra en lo braç ſquerre, que fins al os li aplegua, e tantes armes feya caſcu, que era coſa de ſpant: e ſtauen ſe tan prop, que a caſcun colp ques tirauen ſe trahien ſanch, que era una gran pietat quils vehia les cruels nafres que lo hu e laltre tenien, que totes les camiſes eren tornades vermelles de la molta ſanch que perdien. Triſtes de les mares que parits los hauien. E Hieruſalem dehia molt ſouint al jutge ſi volia quels fes lexar la batalla, e lo cruel jutge reſponia: Lexau los venir a la deſijada fi de los cruels dies. Yo crech be que en aquell cars caſcu de ells ſtimara mes la pau que no la guerra: empero axi com aquells qui eren valentiſſims cauallers e de gran animo, continuament ſe combatien ſens hauer ſe pietat alguna. A la fi vehent ſe Tirant prop de la mort per la molta ſanch que perdia, acoſtas tant com pogue enuers laltre,