Tirant e dix li, ſi li ſeria plaſent de anar fins alli. Reſpos Tirant: Vos qui ſou fel entre noſaltres, digau me ſi lo jutge m' ho mana que yo hi vaja, e yo de bon grat hi ire: per lo caualler que alli ſta no volria donar un pas auant ni altre atras per quant ell val. Hieruſalem dix li, com lo jutge per dret de ſon offici era obliguat de fer ſon poder de concordar als cauallers que no vengueſſen en tan gran perill. Parla Tirant e dix: Hieruſalem, digau al caualler que yo no ſe cauſa que yo deja anar a ell: ſi ell vol res de mi, que vingua açi. Aquell torna la reſpoſta, e dix lo jutge: Bem par que Tirant fa lo que fer deu: pero caualler, vos podeu venir fins en mig del camp, e Tirant vendra alli: e axi fon fet. Com los dos foren preſents lo hu del altre, lo ſenyor de les Viles ermes feu principi a tal parlar.
I tu, Tirant, vols hauer pau, amor e bona voluntat ab mi, e volras que perdone a la tua jouentut, ho fare ab condicio tal quem dones lo fermall de aquella inclita ſenyora dona Agnes de Berri, enſemps ab la coltellina que tens en la ma e la tarja de paper, perqueu pugua moſtrar a les dames de honor: car tu ſaps be que no eſt digne
