uia vençut, axi com feren aquells dos cauallers qui al port de la mar mata lo hu al altre, e apres dehien que ab art de nigromancia era ſtada feta la lança ab quel mata: no les vull veure ni tocar fins en aquella hora que farem la batalla: e tornau les al ſenyor de les Viles ermes, e dema com la batalla ſera, que les porte, que be trobara qui les pendra. Com Hieruſalem hoy parlar en tal ſo a Tirant, miral en la cara e dix: O caualler virtuos, e en armes experimentat: ſi deſauentura de mala ſort no es contraria a la perſona voſtra, digne e merexedor ſou de portar corona real: yo no puch creure que no ſiau vencedor de aqueſta batalla. Partir lo rey darmes de Tirant, e ana a la hermita hon ſtaua laltre caualler, e dix li, com la hora era tarda, e lo jutge no poria be jutjat la batalla ſi de dia no era, que la hauien concertada per a lendema com lo Rey entraria en miſſa: per ço com los cauallers los uns acompanyauen lo Rey, los altres la Reyna, los altres per veure les galants dames ſtauen torbats. Lo ſenyor de les Viles ermes dix que era content. Los reys darmes, de bon mati perque no foſſen viſts de negu, prengueren los dos cauallers e portaren los en mig de un boſch, que per negu no podien eſſer viſts. Com veren que ſtauen en loch diſpoſt, Hieruſalem feu principi al ſeguent parlar: Cauallers de molta virtut, veus açi la mort e ſepultura voſtra: aqueſtes ſon les armes per aqueſt caualler deuiſades, e per Tirant acceptades, caſcu pren-
Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/184
Aquesta pàgina ha estat revisada.
170
Tirant
