Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/171

157

lo Blanch.

caualler qui en terra ſtaua, com los homens ſon vencedors per ſort o per deſauentura abundar en moltes paraules: yo ſo lo caualler de Muntalt ſens reprotxe negu, amat e temut de moltes gents: ſo ſtat toſtemps piadors e hauent miſericordia a totes gents. Yo vull uſar de aquexos aƈtes que dits han en veritat, dix Tirant, per la tua molta virtut e bondat: anem dauant lo Rey, e aqui agenollat als meus peus demanar m' has merçe, e yo perdonar t' he liberalment. Lo caualler ab ira mortal feu principi a tal parlar: No placia a Deu ni men done lo poder que yo james faça aƈte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi ſenyor meu lo comte Guillem de Varoych del qual rebi aqueſt amargos orde de caualleria: per que fes de mi tot lo quet vingua, que mes ſtime be morir que mal viure. Com Tirant veu la ſua mala voluntat dix: Tots los cauallers qui be volen uſar e ſeguir les armes e lo ſtil de aquelles per hauer renom e fama, han eſſer cruels e tenir cadira en mig de infern: tira la dagua, e mes li la punta en lull, e ab laltra ma dona li gran colp ſobre lo cap de la dagua que lay feu paſſar a laltra part. Quin animo de caualler fon aqueſt, que mes ſtima morir que no viure enuergonyit per no eſſer blaſmat dels bons cauallers. Los jutges del camp eren .xij., los .vj. tenien un libre dels vencedors, los altres lo tenien dels vençuts: aquells que morien ſens que nos volien deſdir, feyen los proces de martirs darmes, los quis deſde-