Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/159

145

lo Blanch.

tot mon parer, que puix hauia mort un caualler, lo millor dels .xxvj., no volgues enujar la mageſtat del ſenyor Rey, puix tanta honor hauia obtenguda. Si Deu vos proſpere e us lexe complir lo voſtre bon deſig, dix lermita: queix Conesſtable que dieu, tenia pare ni mare, ni afixos parents? Si be, dix Tirant, alli era la Comteſſa ſa mare, la qual es de las majors de la cort e noy ha neguna que major ſenyoria tingua: car de continent que la Reyna fon venguda, lo Rey ab tot ſon conſell ordena e volgue que la comteſſa de Varoych la tingues en cuſtodia e totes les ſues donzelles: de ſon pare no curi de demanar ne, per quant la mia penſa ſtaua mes ocupada en les armes que no en demanar dels linatges: e mes avant non haguera ſabut ſino per cauſa que la Comteſſa ſa mare trames per mi, e quant fui dauant ella, demanam ſi tenia muller ni fill. Digui li: Senyora, per que mo demana voſtra ſenyoria? Yo us ho dire, dix la Comteſſa: ſi fill teniu, amar lo deueu, e ſi muller teniu, deueu la guardar de enuig e congoxa: car fort coſa es a la dona donor no tenir ſino un fill, e aquell poſar en tan gran perill. E ab paraules molt agraciades me dix per que hauia preſtat lo meu cauall e les armes a un fadri de tan poca edat, lo qual era orfe de pare e de mare, ſi be era alli, car la ſua anima ſtaua molt alterada, que ſi per mala ſort axi com ſon fill hauia mort aquell famos caualler, que laltre hagues mort a ſon fill, no li reſtara ſino

10