Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/157

Aquesta pàgina ha estat revisada.
143
lo Blanch.

de aquell pare e ſenyor meu Guillem, compte de Varoych, com tenint lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles, e ab lo ſeu virtuos braç a tall de ſpaſa fon vencedor e deſtruidor dels moros, e pres a mi per los cabells e feu me matar un moro: e ſi be era yo de poca edat, tot ſullat deſanch volgue fer me vençedor e lexar me allo per doctrina de be a fer? E placia a la diuina Bondat, que no vixqua yo en lo mon ſi tal com ell no dech eſſer: donchs, mon ſenyor, ſi yo vull imitar a mon pare en la honor e virtut de caualleria, voſtra alteſa no mo deuria vedar: perque ſupplich a la ſereniſſima mageſtat voſtra, darme licencia dema pugua combatre un caualler a tota ultrança, cors per cors, ab armes defenſiues e offenſiues. Feu principi lo Rey a tal parlar.


CAPITOL L.
La reſpoſta que lo Rey feu al Coneſtable.


S

I Deu me ſalue leſtat, honor e la real corona, yo crech verdaderament que aqueſt ſera lo millor caualler del mon, o ſera lo pijor perque ſera poca ſa vida, e per la fe que dech a caualleria yo noy dare loch. Puix ventura t' ha portat que eſt ſtat vençedor, bet deuries contentar del premi de la batailla: e nol volgue mes hoir. La mia anima ſta molt atribulada, dix lo Coneſtable, ſi la merçe de la ſenyora Reya nom ajuda. Ana