Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/156

142

Tirant

honrat pas, un encontre tan bell e ſingular no ſ' hi es fet tal com aqueſt: car de la primera que feu, lencontra per mig de la careta del bacinet que de laltra part li paſſa una gran braça de la lança. Com lo caualler fon mort e lo Rey ſabe que aquell tan bell encontre hauia fet lo ſeu Coneſtable, trames per ell, e aquell molt temeros ſcuſas de no anar hi: a la fi mes de força que de grat ana dauant lo Rey, e lo Rey lo repres molt, e moſtra, ſa exellencia, quel amaua de grandiſſima amor: dient li: perque hauia fet armes ſens licencia ſua, ab home de tan gran força com era lo ſenyor de Eſcala rompuda? En aquella companyia deyen tots que era lo millor caualler dels mantenidors del camp, e de major força e animo de cauallers: e mes li dix, que no tingues atreuiment de fer mes armes ſens licencia e manament ſeu. E com lo Coneſtable veu la gran reprenſio que lo Rey li hauia feta, dix ab gran ira un tal parlar: Donchs, ſenyor, ſera veritat que yo haja rebut lorde de caualleria, e que haja eſſer tengut per lo mes abatut caualler de tots, que per temor de la mort voſtra mageſtat nom leixe fer armes? puix ſo caualler, tinch a fer obres de caualler axi com fan tots los altres bons cauallers: e ſi voſtra alteſa no vol que veja los perills de les armes, manem que ſtigua veſtit com a dona entre les donzelles de la ſenyora Reyna, axi com feu aquell inuencible caualler Achiles entre les filles del rey Priam de Troya. E no ſap la mageſtat voſtra