Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/151

137

lo Blanch.

Italia, de Lombardia, de Arago, de Caſtella, de Portogal e de Navarra. Senyor, ſeus dir que en caſcuna part de aqueſtes huia moltes ſales molt be emparamentades, e molts lits molt ricament abillats, en tant que tots quants eren alli ſtauen molt ben apoſentats: e ſi mes gent hi hagues, dues voltes mes que no hauia, tots hi tingueren bon lloch. Aço han dit tots los ſtrangers qui han cercat lo mon, que ja mes veren ne han hoit dir que negun gran ſenyor hagues feta una feſta de tanta magnanimitat e abundancia de totes coſes, ne que tant duras. E trobaren que en lo aleujament del Rey, ſtaua una dona tota dargent, quaſi ab lo ventre un poch ruat e les mamelles que un poch li penjauen e ab les mans les ſtaua ſprement, e per los mugarons exia un gran raig daygua molt clara qui venia del riu per canons dargent: e laygua que exia de les mamelles daua en un bell ſafareig de criſtaill. En laltre ſtancia hon la Reyna ſtaua, hauia una donzella tota dor ſmaltada e tenia les mans baxes endret la natura, e de alli exia vin blanch molt fi e eſpecial, e aquell vi daua en un ſafareig de vidre creſtalli. En laltre apartament ſtaua un biſbe ab ſa mitra al cap, qui era tot dargent, e tenia les mans pleguades mirant deuers lo cel, e per la mitra li exia un raig de oli qui daua en un ſafareig fet de jaſpis. En laltre apartament ſtaua un leo tot dor, ab una molt rica corona dor al cap ab moltes pedres fines, e per la boca llançaua mel, qui