Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/150

Aquesta pàgina ha estat revisada.
136
Tirant


CAPITOL XLVIII.
La reſpoſta que lo deu de Amor feu a la Reyna.


L

O molt merexer voſtre, gracioſa Reyna, me obligua fer vos ſenyora de mon voler, acceptant vos per filla obedient e diſpenſera de les gracies que ixen de aqueſt delitos paradis: donant vos poteſtat abſoluta de poder premiar e punir tots aquells e aquelles que en la mar de amor naueguaran, donant a uns tempeſtats valida ſens atenyer al port que deſigen, als altres proſper vent per atenyer a port de llur voler: acceptant ne tots aquells e aquelles qui ab frau e engany amen que ſien exempts de trobar en vos merce. E dites aqueſtes paraules, lo deu de Amor deſparegue que ja mes pus no fon viſt, ni los angels: e tots los draps ſe començaren a moure quaſi com a terra tremol. E tots pujam alt al apartament de la Reyna: e com nos fem a les fineſtres del pati, no vem drap negu ſino la bella praderia. E dire a la ſenyoria voſtra, coſa de gran admiracio de aqueſta roca: que de continent que los draps foren fora, la vem en quatre parts partida, e en caſcuna part de aqueſtes en la una ſe apoſentaua lo Rey ab tot ſon ſtat: en la ſegona ſtaua apoſentada la Reyna ab tots los franceſos qui ab ella eren venguts: en la terça ſtauen apoſentats tots los ſtrangers, axi com eren los de Alamanya, de