Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/148

Aquesta pàgina ha estat revisada.
134
Tirant

ferro e pedres. E tot aço era de cuyro negre, e les pedres de cuyro blanch, hon ni hauia de grans e de poques, e totes eren plenes dins de arena: empero, ſenyor, ſi daua a negun home darmes pleguat lo metia per terra. Certament fon un combat molt gentil, e los qui nou ſabiem penſam en lo primer combat que anaua de veres, e molts deſcaualcam e ab les ſpaſes en les mans cuytam alla: empero preſtament coneguem que era burla. Apres aplaguaren tots los ſtats de hu en hu, e preguaren los ſe volgueſſen darne, mas tanpoch los volgueren obrir la porta ni menys per lo Rey. La Reyna que veu que a negu no volien obrir, acoſta ſ' hi ab lo ſeu ſtat a la porta, e demana qui era lo ſenyor del caſtell: e digueren li que lo deu Damor, lo qual trague lo cap en una fineſtra. La Reyna quel veu feuli gran reuerencia de genoll: e apres feu principi a paraules de ſemblant ſtil.


CAPITOL XLVII.
De la suplicacio que la Reyna feu al deu de Amor.


D

E la celſitut de voſtra mageſtat, deu de Amor, ſta la mia penſa alterada que a ſuplicacio de tants voſtres ſeruents hajau deneguada veure la voſtra beatitut e gloria: e puix en lo mon predominau los animos dels leals amadors, no ſiau auar de ſubuenir als qui be e lealment vos ſer-