Om tot lo de ſus fon fet, partim de alli e anam prop de la ciutat en una gran praderia molt arborada quey ha, per hon paſſa un gran riu, e en mig de aquella praderia vem una coſa de gran magnificencia que no crech en lo mon una tal ſia ſtada feta. Molt me plauria ſaber, dix lermita, quina coſa de tanta ſtima es ſtada aquexa? Yo, ſenyor, vos ho dire, dix Tirant. En mig de la praderia trobam una gran roca feta de fuſta, per ſubtil artifici tota cloſa: e ſobre la roca ſe demosſtra un gran e alt caſtell, ab forniment de molt bella muralla, hon hauia .v. cents homens darmes quil guardauen, tots armats en blanch. Aplegua primer lo Duch ab tota la gent darmes, e mana que obriſſen les portes de la roca. E los qui ſtauen dins, digueren que per negu ells no obririen, par ço com llur ſenyor nou volia, ſino que tornaſſen atras. Sus, dix lo Duch, tot hom faça loque yo fare. Deualla del cauall e mes ſe lo primer de tots: e los ſeus feren lo que ell hauia fet, ab les ſpaſes en les mans e ab les lançes combateren molt fort la dita roca. Los qui ſtauen alt en la muralla, lançauen de grans canteres e bombardes, colobrines e ſpingardes, barres que ſemblauen de
