Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/129

115

lo Blanch.

França: e tots los ſtrangers prengueren comiat del Rey e de la Regina, e caſcu ſen torna en ſes terres. Tirant apres que fon partit de la ciutat de Londres ab ſos companyons, fon en recort de la promeſa que hauia feta al pare hermita. E eſſent prop de aquella part hon ell habitaua, dix a ſos companyons: Senyors germans, a mi es forçat de paſſar per lo pare hermita: e tots los companys lo preguaren que pogueſſen anar ab ell, perque tenien molt deſig de hauer noticia de la ſanƈtedat del hermita: e Tirant fon molt content, e tots prengueren lo lur cami deuers la hermita: e en aquella hora que ells venien, lermita ſtaua dauall larbre dient ſes hores. Com lermita veu tanta gent venir, ſtigue admirat quina gent podia eſſer. Tirant ſe fon mes primer de tots los altres, e com fon prop dell, deſcaualca, e tots los altres ab ell: e acoſtaren ſe ab humilitat profunda al hermita, fent li gra reuerencia de genoll, fent li la honor que merexedor era: e Tirant li volgue beſar la ma e tots los altres, e ell nou volgue comportar. E lermita axi com aquell qui era molt pratich e corteſa, los feu molta honor abraçant los a tots, e pregals per gentileſa ſe volgueſſen ſeure en la erba prop dell, e ells reſpongueren que ell ſe volgues ſeure, que ells tots ſtarien de peus: mas lo valeros ſenyor nou volgue conſentir, ans los feu ſeure a tots prop dell. Com tots foren aſſeguts, ſtigueren tots ſperant que lermita parlas. Lermita conexent la honor que li feyen, feu principi a tal parlar.