Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/119

105

lo Blanch.

aquells qui ſon falſos e de pocha pietat: e daltra part deu hauer lo cor moll en hauer pietat dels homens de bona vida qui ſon pacifichs e leals: car ſi lo caualler ha pietat ni merce al qui merex mort, trobant ſe adminiſtrador de juſticia, dampna la ſua anima. Los ſperons daurats que lo caualler calça, tenen molts ſignificats: car lor qui es tant ſtimat ſe met als peus, perque lo caualler no deu ſtimar que per aquell haja de fer traicio ne maldat, ne tals aƈtes que difrauden la honor de caualleria. Los ſperons ſon aguts perque puguen fer correr lo cauall: e ſignifiquen que lo caualler deu punxar lo poble per fer lo virtuos: car un caualler virtuos baſta a fer ne molts virtuoſos: e daltra part deu punxar lo mal poble en fer lo temeros. Lo caualler qui per or ni per argent dexa de fer de ſa honor, meniſprea lorde de caualleria. En tals cars merex que tots los reys darmes, herauts e porſauants facen inſtancia e requeſta als bons cauallers, e aquells ſon tenguts de anar al Rey, e ab gran inſtancia e ſolicitut, tots enſemps ſi pendrel poden, lo deuan armar de totes armes, tambe en orde com ſi deuia entrar en batailla o en alguna gran feſta, e poſar lo ſobre un gran cadafal, perque tots lo puguen veure. E deuen eſſer alli .xiij. preueres dient continuament com ſil tenien alli mort: e apres a caſcun pſalm que dien, leuar li primer lo bacinet, per ço com es lo pus principal membre del caualler, ab lo qual ha conſentit ab los ulls ve-