Pàgina:Tirant lo Blanch I (1873-1905).djvu/111

Aquesta pàgina ha estat revisada.
97
lo Blanch.

Deu, qui eſt ſobirana bondat, qui m' has fet venir en part tal, que haja poguda aconſeguir vera noticia del orde de caualleria: lo qual longuament he ſeruit ignorant la ſua gran nobleſa, e la honor e magnificencia en que ſon poſats aquells qui lealment lo ſeruexen. E ara ha molt mes aumentat en mi lo deſig e volentat de eſſer caualler, que ans no tenia. Amar ſe deu la tua perſona, ſegons lo meu parer, dix lermita, per les virtuts que de tu tinch conegudes: e per ço conech tu eſſer digne de rebre lorde de caualleria. E no penſes tu que en aqueſt temps foſſen fets cauallers tots aquells quin volien eſſer, ans hi foren triats homens forts e ab molta virtut, homens leals e piadoſos, perque foſſen ſcut e defenſa de les gents ſimples, que negu nols fes ſobres: e per tal coue al caualler ſia mes animos e mes valent que tot altre, perque pugua perſeguir los mals, no hauent dupte dels perills quels ne pugua ſdeuenir: e daltra part deu eſſer afable e gracios en totes coſes, e comunicable a totes gents de qual ſe vulla condicio que ſien: perque gran treball e fatiga es eſſer caualler. Donchs ſenyor, dix Tirant: major força e poder deu hauer lo caualler que nengu altre? No pas, dix lermita, ans ni ha tant poderoſos com ells: empero caualler deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen. Per ma fe, dix Tirant, molt deſige ſaber que es lo que pertany a caualler, e no a altre home? Bon fill, dix lermita, yo vull que ſapies que axi apar-

7