Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/91

87

lo Blanch.

les manegues molt grans que tocauen en terra: veſtilas ſobre totes les armes, e la manegua dreta pleguala fins prop del muſcle: e la manegua ſquerra la plegua fins a mig braç, e ſenyilas ab vn cordo tot de or de ſanƈt Franceſch. E feu ſi poſar ſobre tot ſanƈt Criſtofol ab lo Iheſus a la part ſineſtra, tot de or be liguat perque no caygues. E axi vengueren los tres cauallers a pendre comiat del Emperador, e de totes les dames. Com foren alt trobaren lo Emperador qui ſtaua ſperant al ſeu Capita que vingues, perque volia que dinas ab ell. Com lo Emperador veu a Tirant, dixli: Noſtre Capita, quina cota darmes es aquexa queus haueu veſtida? Senyor, dix Tirant, ſi la majeſtat voſtra ſabia la propietat que te ne ſtarieu molt admirat. Molt me plauria ſaberho, dix lo Emperador. La virtut que te, dix Tirant, es de be a fer, que com yo parti de ma terra vna donzella lam dona: la qual es la mes bella e de totes virtuts complida de totes quantes donzelles ſon en lo mon. Nou dich en derrogacio de la ſenyora Princeſa que açi es, ni de les altres donzelles qui de honor ſon. Dix lo Emperador: Per cert james ſe feu en lo mon negun bon fet darmes ſi per amor nos fes. E perço, ſenyor, vos promet, dix Tirant, a fe de caualler, que en la primera batalla que yom trobare yo la fare mirar als amichs e als enemichs. Lo Emperador ſe poſa a dinar, e la Emperadriu e ſa filla, e lo Capita apres de ella. E feu ſeure als dos cauallers en altra taula ab totes