Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/8

4

Tirant

e per cauſa de aço me ſo atreuit de preguar e ampraruos de part del Emperador de Conſtantinoble e mia. E ſi los prechs meus tan juſts e de tanta caritat no hauien loch en vos, al menys en reuerencia e ſeruey del omnipotent Deu vullau hauer compaſſio de aquell triſt e afligit Emperador, qui ab tan gran inſtancia vos pregua, e us demana que hajau miſericordia de la ſua ſeneƈtut, que per mija de la voſtra gran caualleria, e fiant de aquella, no ſia deſpoſſehit de la ſua imperial ſenyoria. Acabant lo Rey paraules de tanta amicicia acompanyades, Tirant feu principi a paraules de ſemblant ſtil: No es poca la voluntat que tinch, Senyor, de ſeruir la excellencia voſtra, car amor es la mes fort obligacio que al mon ſia: e com los prechs de voſtra alteſa me ſien manaments per tenirme tan guanyada la voluntat, e ſi la majeſtat voſtra me manara que yo vaja per ſeruir a aquell proſper Emperador ſenyorejant la Grecia, you fare per la molta amor que porte a la alteſa voſtra: empero, Senyor, yo no puch fer ſino tant com un home, aço notori es a Deu e al mon, per be que la fortuna me haja conſentit em ſia ſtada amigable e proſpera ab la planeta de Març, en la qual yo naixqui, me ha volgut dar viƈtoria, honor e eſtat, no coue a mi preſomir mes que la fortuna no ma donat: e ſtich ab gran admiracio de aquell magnanim Emperador dexant a tants excellents Reys com ha en lo mon, Duchs, Comtes, Marqueſos, en lo art de caualle-