Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/76

Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
Tirant

molt de part mia ques vullan lexar de fer alguna nouitat, que a mi deſplau molt lo que he dit. O miſerable de mi, que poſat cars que men penida, empero fet ho he: lo plaer quey hauia pres en dirloy, en aço ſere yo feta deſplaſent a Tirant, e tota la ira ſe es partida de mi e ſe es conuertida en pietat, per be que Tirant la haja de ſi foragitada: les quals paraules recitaua la Princeſa ab moltes lagrimes. E Stephania per contentar la voluntat de ſa ſenyora pres una petita donzella ab ſi e ana a la poſada de Tirant qui ſtaua molt prop del palau, e puja alt en la cambra e trobal que lauors ſe deſpullaua vn manto de brocat que veſtia, ab Diafebus qui prop ſtaua aconortantlo. Com Stephania lo veu deſpullat en gipo penſa ques era deſpullat per dar ſepultura al ſeu cors, lanças Stephania als peus de Tirant axi com ſi fos ſenyor de natura, e dixli ſemblants paraules: Senyor Tirant, que voleu ordenar de la voſtra perſona qui es dotada de tota virtut, car tots los voſtres fets fins açi ſon ſtats illuminats de memorable gloria, ara per tan minima cauſa no vullau perdre tots los treballs ni lo premi de voſtres glorioſos aƈtes, e placiaus no vullau auorrir voſtra propia carn, la qual reſtaria toſtemps per exemple de viltat, e ſi lo contrari feu ſera abandonada la voſtra grandiſſima honor e fama, car mes valen les obres de pietat e de virtut que no la ira de aqueſt mon, que per tan poca coſa com ma ſenyora vos ha dit vos