Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/65

Aquesta pàgina ha estat revisada.
61
lo Blanch.

e molt millor vos ſeria, ma filla, moriſſeu amant honeſtat, que vergonyoſament viure: e dona fi en ſon parlar. La Princeſa ſtigue molt alterada de les paraules que la Viuda li hauia dites, e quaſi plorant ſen entra en lo ſeu retret, e Stephania apres dela, dientli que nos deuia tant congoxar, aconortantla en la millor manera que podia. No es fort plagua aqueſta, dix la Princeſa, que yo ſia ſubjugada al pare e a la mare, e encara ſens cauſa neguna ſia repreſa per la dida qui ma alletada: que faria ella ſim hagues viſta fer alguna coſa deſhoneſta? yo crech que ab crida ho haguera publicat per tota la cort, e encara per la ciutat. Sperança tinch en Deu que la ſua maluada lengua deſhoneſta e mal dient, acompanyada de injurioſas blaſfemies, que yo lin fare paſſar condigna pena. Quim faria a mi ſtar, dix Stephania, per temor de pare, de no dançar e feſtejar ſegons a noſaltres donzelles corteſanes es dat, com ſia coſa acoſtumada com les donzelles ſtant en cort ſe tenen a molta gloria que ſien amades e feſtejades, com tingua tres maneres de amor, ço es, virtuoſa, profitoſa, vicioſa. La primera, que es virtuoſa e honoroſa, es quant algun gran ſenyor Infant, Duch, Comte o Marques, qui ſera molt fauorit e caualler molt virtuos, ſi aqueſt tal ama vna donzella, a ella li es molta de honor que totes les altres ſapien que aqueſt dança o juny o entra en batalla per amor de ella, e fa fets honoroſos de renom e fama, ella lo deu amar per-