Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/62

Aquesta pàgina ha estat revisada.
58
Tirant

a preguar per la coſa que mes amau en aqueſt mon, que vos mo digau. Senyora, dix Tirant, per merçe vos ſupplich nom vullau fer tan fort conjuracio, que tal, ſenyora, me aueu poſat al dauant que tot quant ſe en aqueſt mon vos dire. Senyora, lo meu mal preſt ſera dit, mas yo ſo cert que preſtament ſera en les orelles de voſtre pare, e aço ſera la cauſa de la mia mort, e ſi nou dich, tambe de dol e de ira tinch de morir. E penſau vos, Tirant, dix la Princeſa, que les coſes que ſan a tenir ſecretes yo les volgues dir al ſenyor mon pare ni a neguna altra perſona? no penſeu que yo vaja veſtida de aquexa color que vos penſau, perque no tingau temor de dirme tot voſtre fet, car yol tindre tancat dins lo meu retret ſecret. Senyora, puix la alteſa voſtra me força de dirho, no puch mes dir ſino que ame. E no dix pus, ſino que baxa los hulls en les faldes de la Princeſa.


CAPITOL CXII.
Com la Princeſa conjura a Tirant que li digues qui era la ſenyora qui ell tant amaua.


D

Igaume, Tirant, dix la Princeſa, ſi Deu vos lexe obtenir lo que deſijau, dieume qui es la ſenyora qui tant de mal vos fa paſſar? que ſi en coſa neguna vos hi pore ajudar, ho fare de molt bona voluntat, car molt me tarda de ſaberho.