les portes, e era plena tota la bandera de aquells cadenats, e dehia lo mot:
La lletra queſta primera
En lo nom deſta pintura
Es la clau ab que ventura
Tancada te la darrera.
E laltra bandera feu fer tota vermella, e feu hi pintar un corp ab letres latines entorn de la bandera que dehien: Auis mea ſequere me, quia de carne mea vel aliena ſaciabo te. Molt foren plaſents al Emperador, e a totes les dames, e als cauallers de honor les paraules de aqueſta bandera. Apres Tirant tingue eſment vn dia en lo dinar de la Emperadriu e de la Princeſa que les aconſeguis en taula: e Tirant entra per la ſala, e com ell hi era ſeruia de majordom e de copa a la Emperadriu e a ſa filla, com aquell era lo dret de Capita, que lla hon era lo major ceſſaua lo menor. Com Tirant veu que ja eren a la fi del dinar, dreça les noues a la Emperadriu, e ſupplica la que fos de ſa merce li fes gracia que la alteſa ſua li volgues declarar vna queſtio en que ſtaua molt duptos. La Emperadriu reſpos, que ſi ella hi ſabia dar raho queu faria de bona voluntat. Digaume, ſenyora, dix Tirant, al caualler qual li es millor e mes honoros, morir be o morir mal, puix li es forçat que muyra? e calla, e no dix pus. Dix la Princeſa: O ſanƈta Maria val, e quina demanda tan fort feu a la ſenyora ma mare: com ſia ja
