Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/52

48

Tirant

ſolacio per excellencia de les tues virtuoſes obres qui ſon gracioſes e de tan reſplandent noblea, que a noſaltres fan gloriejar la noſtra gran e alta ſenyoria, confiant per ma de la tua molta bondat cobrarem tot lo noſtre Imperi, car ſabem la excellencia de la tua virtut e fama glorioſa quant es diuulgada per les ſtranyes terres, e tenguda per manifeſta e verdadera: e es molta honor e gloria a la majeſtat del ſenyor Emperador pare meu, e a mi qui ſo ſuccehidora del imperi Grech, e en lo regne de Macedonia qui es ja tot perdut, que per la tua ma viƈtorioſa noſaltres puguam cobrar tota la noſtra ſenyoria. E ſi per la tua excellent virtut podien eſſer foragitats aqueſts genoueſos, italians e lombarts enſemps ab los moros del noſtre Imperi e regne de Macedonia, la mia anima reſtaria aconſolada: mas tinch dubte de la aduerſa fortuna que no faça pendre alguna mutacio a la imperial dignitat, car grans dies ha quens perſegueix. Donchs ſperança del noſtre be, ſi tu ab voluntat ſancera volies pendre aqueſtes coſes per tues, e ab treball de tu e dels teus, e no denegaras les mies preguaries, yot promet donarte tal premi que ſera condecent ſegons la condicio e virtut tua, car no ſabras res demanar que tot o en part atorguat not ſia: empero Deu piados e miſericordios te vulla guardar de les mans de aquell famejant leo Duch de Macedonia, home molt cruel e enuejos, e molt deſtre e ſabut en aƈtes de tracio: e aqueſta es la ſua reprouada