Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/41

37

lo Blanch.

de manar: car a mi es maſſa gracia la honor que la alteſa voſtra me ha feta de ferme Capita e lochtinent general ſeu ſens que yo non era merexedor: e puix he acceptat lo offici, yo ſo tengut e obligat de ſeruirlo, car lo dia que yo deliberi de partir de la noble ylla de Cicilia me deſpulli de tota ma libertat, poſant aquella en mans de la majeſtat voſtra, e de les coſes voſtres. Donchs puix vos he fet mon ſenyor, e la molta benignitat de la alteſa voſtra ma volgut acceptar per ſeruidor jatsia indigne: Supplich vos que de açi auant la majeſtat voſtra nom vulla de res preguar ſino manarme axi com al mes ſimple ſeruidor que la alteſa voſtra te, e açous tindre a gracia ſingular perque manem la majeſtat voſtra quant li ſera plaſent que yo vaja a veure los genoueſos, que yo ſo preſt de bon grat de anarhi: empero, ſenyor, ab venia e perdo de voſtra alteſa dire lo meu parer: que dich que la guerra guerrejada ha meſter tres coſes, e ſi la una de aqueſtes defall, la guerra nos pot fer. Molt me plauria, Capita, dix lo Emperador, de ſaber quines coſes ſon aquexes tres que la guerra ha meſter. Senyor, dix Tirant, yo les vos dire: gent, argent e forment: e ſi qualſeuulla de aqueſtes coſes hi fall, la guerra hauria de ceſſar. Com los moros hui en dia ſon molts, e ab ſforç e ajuda de genoueſos quels porten moltes vitualles, armes e caualls encubertats, e gent ben armada, es de neceſſari façam tot noſtre ſforç de ſtar auiſats e molt en orde per darlos batailla