voluntat en lo regne de noſtra anima ſenyora del ver juhi, al enteniment no faça los ſeus paſſos torçre: car la virtut es ſperança de tot be, e del vici no ſen ſpera ſino mal e temor de confuſio, e negu no deu poſar la ſua ſperança ſino en ſdeuenidor be: noblea, riquea e potencia deuen eſſer comptades en los bens de virtut, uſant be de aquelles: empero no diem que ſien hun mateix be, car ſegueix ſe que alguns ſon nobles perque deuallen de noble linatge, empero no ſon richs, per aço la inopia no baſta a contraſtar que lo qui es noble de cor no puga uſar de la virtut de noblea: fent lo contrari no ſon dits nobles. Altres ni ha qui ſon richs e exits de poch linatge qui ſon tan virtuoſos que amen les virtuts de noblea e uſen de aquelles, e deuen eſſer molt ſtimats perque fan mes que lur natura nols atorga: e de aço axi los doƈtors ſanƈts com los philoſofs en eſta ſentencia ſon concordes, perque coue que les virtuts ſien ligades, car ells digueren que qui poſſeheix vna virtut totes les te, e aquell qui fretura de vna de totes fretura, donchs lla hon es trobada raho e bondat que deu eſſer mes principal, e majorment hauer amor als bens diuinals, perque dich yo aqueſtes coſes perço com veig anar aqueſt miſerable de mon rodant de mal en pijor, car veig que los mals homens qui amen ab decepcio e frau ſon proſperats, e veig abaxar virtut e lealtat, e veig dones e donzelles qui en lo paſſat temps e en lo preſent ſolien be amar, ara per or e per ar-
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/396
Aquesta pàgina ha estat revisada.
392
Tirant
