diſſima fon la feſta que ells ſe feren. Apres tots enſemps ixqueren en terra, e anaren a fer reuerencia al Emperador, qui pres molt gran conſolacio en la ſua venguda: e pres molt mes plaer Lemperador com los embaxadors no eren partits. Apres anaren a fer reuerencia a les dames, e totes ſeſforçaren de fer los molta honor per contemplacio de Tirant. Lo Emperador porroga lo torneig per a lendema. Vengut lo dia ſeguent per lo mati tots ſe armaren, e Lemperador prega molt a Tirant volgues entrar en lo torneig ab los altres, perço com ſens venir contra ſa promeſa ho podia be fer, e Tirant fon content de obehir lo manament del Emperador perço com no eren juntes: e ixque aquell dia molt pompos. Lo vezcomte de Branches prega a Tirant que li volgues preſtar hun cauall que tambe volia entrar en lo torneig. Lo Emperador e totes les dames li digueren que nou fes perço com venia fatigat de la mar: e ell ab belles paraules ſe defes, que no ſtaria per coſa en lo mon de entrar hi per quant los treballs de la mar li eren a ell delit e no fatiga. Tirant qui veu la ſua voluntat trames li .x. caualls los millors que ell tenia: lo Emperador lin trames .xv. molts bells: la Emperadriu altres .xv.: la Princeſa lin dona .x., aço per manament de ſon pare: lo Coneſtable lin dona .vij. molt bells. Los duchs e los comtes lin trameteren molts, que en aquell dia ell tengue en la ſua poſada huytanta tres caualls dels bons de tota la ciutat. Ixque ab huns
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/389
Aquesta pàgina ha estat revisada.
385
lo Blanch.