Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/387

383

lo Blanch.

preſent Stephania e la Viuda repoſada. Reſpos Tirant: E com, ſenyora, no ſab la mageſtat voſtra aqueſta gala quina es? La celſitut voſtra no es en recort de aquell dia que vengue la Emperadriu, e yo ſtaua amagat e cubert ab la roba de les voſtres donzelles, y la Emperadriu falli poch que nos aſigues ſobre lo meu cap? Apres vingue voſtre pare, y en lo petit retret amagas me entre los matalafs: e apres que ſen foren anats jugant ab voſtra alteſa, puix les mies mans baſtar noy pogueren, la cama ab lo peu hi hagueren a ſuplir, e la mia cama entra entre les voſtres cuxes, e lo meu peu toca hun poch mes auant lla hon la mia amor deſija atenyer felicitat complida ſi en aqueſt mon atenyer ſe pot. Mas yo crech que los peccats meus nom conſentiran que yo puga tanta gloria atenyer. Ay Tirant, dix la Princeſa, be ſo en recort de tot lo quem has dit, que ſenyal ne tinch en la perſona mia de aquexa jornada: pero temps vendra que axi com ara te has brodada la vna cama, que les dues te poras brodar, e les poras poſar a ta libertat lla hon deſiges. Com Tirant li hoy dir ſemblants paraules de tanta amor acompanyades, preſtament fon deſcaualcat en ſcuſa que los guants li eren cayguts, e beſa li la cama ſobre la gonella, e dix: Lla hon es atorgada la gracia deu eſſer beſada e acceptada. Aplegats que foren dins la ciutat de Pera, axi com ſe volien armar, veren venir nou galeres que eren ja molt prop. Lo Emperador mana que no feſſen lo torneig fins