Dix Lemperador: Puix nos vol nomenar ell moſtra eſſer be preſoner com ab cadena lo porta donzella: ell certament deu eſſer preſoner de amor. Ves, e tornay e demana a la donzella quina amor lo ha axi apreſonat: e ſi not vol dir ſon nom ell porta hun ſcrit en leſcut, veges ſi es alli ſon nom. Lo cambrer del Emperador ana cuytat e feu ſon manament. La donzella li reſpos: Lo dan e la preſo daqueſt caualler ha fet donzella verge, e conſentint a la voluntat ſua lo ha ſubjugat en la forma que veheu: e mes no li dix. E aquell torna la reſpoſta, e Lemperador dix: Obra es de cauallers que moltes voltes amen, e no ſon amats, e caſcu es deſijos deſſer en la primera edat, per be que de mi tot repos ſes apartat e quaſi no men recort ſino de la temeroſa vida. Digues, has leſt en aquell ſcut qui no es romput ni menys temut? Senyor, reſpos lo cambrer, yo le ben leſt vna e moltes voltes, hi es ſcrit en lengua ſpanyola o en frances, e diu:
Mal aja amor qui lam feu abellir,
Si no li fas de mes dolors ſentir.
En aço lo Coneſtable era ja al cap del rench ab la lança en la cuxa, e demana ab qui junyia: fon li dit que ab lo Duch de Sinopoli. La hu ana deuers laltre, e feren de bells encontres. La cinquena carrera lo gran Coneſtable lencontra tan brauament que de la ſella lo feu ſortir. E de alli lo portaren al cadafal de la ſauia Sibilla, e preſtament fon deſarmat e molt be açotat per les dones qui
