Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/376

372

Tirant

viu en donzella del mon: la mageſtat voſtra paſſa totes quantes ſon de ſaber e gran diſcrecio: car certament ara no tinch admiracio ſi lo moro Solda vos deſija tenir en ſos braços. A tu engana lo parer, dix la Princeſa, car yo no ſo tan alta en perfeccio com tu dius, ſino que bona voluntat to fa dir, car la coſa quant mes ſe ama mes ſe deſija amar, per be que ſia veſtida dun negre veſtiment ſots honeſt vel ſo ligada: e aquella flama que als teus ulls de mi reſplandeix es amor, car per la viſta lo virtuos ſe contenta, e perço yot fare dar gloria, honor e fama, e ſi aço not baſta e non ſeras content, tu ſeras fet home ſens recort, e mes cruel que lemperador Nero: beſam, e lexam anar, car Lemperador me ſta ſperant. Tirant noy pogue ſatiſfer, ſino que les donzelles li tenien les mans per les burles e jochs que li feya perque no la deſligas: e com veu que ſen anaua e ab les mans no la podia tocar, allarga la cama, e poſa lay dauall les faldes, e ab la çabata toqua li en lo loch vedat, e la ſua cama poſa dins les ſues cuxes. Lauors la Princeſa corrent ixque de la cambra, e ana hon era Lemperador, e la Viuda repoſada trague a Tirant per la porta del ort. Com Tirant fon en ſa poſada deſcalſas les calſes e çabates, e aquella calſa e çabata ab que hauia tocat a la Princeſa dauall les faldes feu la molt ricament brodar, e fon ſtimat lo quey poſa, ço es perles, robins e diamants paſſats .xxv. milia ducats: e lo dia del rench ſe calſa la calſa e la çabata, e tots