Eta la letra la dona al ſcuder que lay hauia portada dient li: Amich, digues a ta ſenyora per lo carrech gran que de aqueſts afers tinch no es en libertat mia poder los lexar ſens manament de ſuperior, pero paſſada la feſta quel ſenyor Emperador fa yo fare mon poder de eſſer hi: e per mi beſar li has les mans a la qui es en virtuts complida, e apres a la ſenyora de qui ſo. Aquell pres ſon comiat e tench ſon dret cami enuers la ciutat de Conteſtinoble. Com aquell fon aplegat dins lo palau troba en la cambra a Stephania ab la Princeſa a grans rahons, e com per elles fon viſt aquella a qui tocaua lo premi de tal meſter, leuas preſtament e ab cara molt alegre li dix: Que es de aquell qui te la mia penſa ſubjugada a tota ſa voluntat? e aquell ſens reſpondre res ana alla hon era la Princeſa e beſa li la ma: apres giras enuers Stephania e feu lo ſemblant, e dona li la letra que portaua: e com aquella la tench en ſes mans alça la enuers lo cel en ſenyal de oferta. Apres legida la letra elles abduis hagueren moltes rahons, aquella dolent ſe com lo Coneſtable no ſeria alli en aquelles feſtes, perço com leſcuder deſcobri la veritat de la ſua fiƈta e teme-
