Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/37

Aquesta pàgina ha estat revisada.
33
lo Blanch.

ta, e leuas de peus, e dix: Senyor, vendria en plaer a la majeſtat voſtra que trameteſſem per lo Capita e per los miniſtres, e feſſem una poca de feſta, car molt temps ha quens dura lo dol e la tribulacio, e volria que la imperial proſperitat fos conſeruada en ſon degut ſtament. Filla per mi en ſtrem amada, no ſabeu vos que no tinch altre be ni conſolacio en aqueſt mon ſino a vos, e a Iſabel reyna de Ongria, que per los meus peccats es foragitada de la viſta dels meus hulls, e desque lo meu fill es mort, nom reſta mes be en aqueſt miſerable de mon ſino a vos qui ſou conſolacio de la mia amargua e triſta vida? tanta alegria com hauer poreu, ſera gran repos per a la mia vellea. La Infanta preſtament trames lo patge a Tirant perque vengues, e feu ſeure a Diafebus en les ſues faldes. Com Tirant hague hoit lo manament de ſa ſenyora, parti de la poſada e ana dauant lo Emperador, e pregual que danças ab ſa filla Carmeſina. Les dances duraren quaſi fins a la nit, que lo Emperador volia ſopar. E tornaſſen molt alegre Tirant a la ſua poſada, perço com continuament hauia dançat ab la Infanta, la qual li hauia dites moltes gracioſes paraules, que ell hauia preſes en compte de gran ſtima. Lo dia ſeguent lo Emperador feu gran conuit per amor de Tirant: tots los duchs, comtes e marqueſos que allis trobaren, menjaren en la taula ab ell, e la Emperadriu e ſa filla: los altres menjauen en altres taules. Apres del dinar vengueren

vol. ii 3