deu eſſer agraduat apres de ſauieſa. E per ſemblant dien quel ſaui no deu eſſer res ſtimat ſi ardiment no te, car deuen eſſer com a germans, e perço lo caualler qui es ſaui e animos es complit de la gracia de caualleria, e li deu eſſer feta grandiſſima honor, e deu eſſer poſat en real cadira ſi virtuoſament viu: e liberal es lo caualler qui ardiment ama, e perço fon Pompeu de batalles vencedor. Pero com los dos ſon complidament en hun caualler qualſeuol que ſia, en aqueſt pertany de hauer ſenyoria o dignitat la major del mon. E perço declaram e ſentenciam que la Emperadriu qui mante ardiment ſia tenguda daci auant de dir gran be de ſauieſa. Encara li manam que en qualſeuulla loch que ſia hon ſe parle de ſauieſa e de ardiment, done la honor primer a ſauieſa puix la te, e queu diga de bon cor ſens paſſio ne mala voluntat, e que entre mare e filla noy reſte iniquitat alguna ſino axi com de mare a filla fer ſe deu. Publicada que fon la ſentencia loaren la les parts, e tots los que la hoyren donaren grans laors al Emperador com hauia tan reƈtament judicat, e digueren aquell exemple vulgar qui diu: que de bon fruit ix bon fruiter, e de virtuos caualler juhi verdader. En la publicacio de aqueſta ſentencia ſe trobaren los embaxadors del Solda, e lo gran Caramany, e lo Rey de la ſobirana India. E Lemperador tingue conſell ab lo ſeu Capita e ab altres cauallers, e fon delliberat que fos feta vna gran feſta, e apres que tornaſſen la reſpoſta als
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/366
Aquesta pàgina ha estat revisada.
362
Tirant