comets la contra mi qui tant de be te fet, que faries tu ſi no ſabeſſes que es amor? Benauenturada coſa es la mort qui dona remey a tots los mals: yo, donzelles, no ſe qual es major dolor: conſellau me voſaltres deſſer luny o prop del que mes ame. La ſperança de la ſenyora Princeſa ara que la tinch prop meſcalfa, per la flama quim crema, mas aqueſt foch mou a mi ſouint a lagremes de pena. e lo qui ſta luny encara que tinga molta ſperança, no leſcalfa tant la ſperança com la flama, e per conſeguent la pena es mes ſimpla e mes larga, e lo qui es mes prop crema mes fort. E ſi la alteſa voſtra ſen va, la pena del deſig que yo ſentire com nous pore veure ſera tal com lo de Tantalus qui vol pendre les pomes que li fugen, e ſeguir ab la boca laygua que li fuig. E que reſta donchs a mi que puga fer? Si la mageſtat voſtra ſen va, quem done yo mateix la mort, e ſera ſenyal per lo qual yo ſere cregut que ſens ficcio amaua la celſitut voſtra mes que a mi mateix. No tarda la Princeſa fer principi a paraules de ſemblant ſtil.
I la fortuna ha comanat a tu eſſer jutge de la mia ſalut, la vida e la mort mia en la tua ma ſta. E lo poder que tens de deſtruir a mi deu eſſer
