ma ni per los preſents, pero perduts tots aqueſts farem compenſacio de hu ſol a tots ells: qui ſera aquell digne de tant de be? yo ſo aquell Tirant merexedor de tocar e poſſeir aquelles virtuts de aquella ſereniſſima Carmeſina: e ſim demanau aço com ho se, perço com ho volria. Pero ſi la mageſtat voſtra ſta congoxada per enuig, aquell qui forçau viure ſens vos, forçau lo que muyra per vos: e par me que dels meus oſſos me fuig la virtut, empero la ſperança del meu cor ſoſte a mi, de la qual ſperança ſi yo ſo deſemparat no puch recorrer a les mies germanes: aço que dich nom ve ſino de amor, car no he viſcut ne viſch ſino en pena, e perço dich que mes ſtime em plau laturar que no lanar, per veure tots dies la celſitut voſtra: del aturar ſere loat e del anar ſere blaſmat. No tarda la Princeſa en replicar paraules de ſemblant ſtil.
O be crech vos no volrieu ques moſtraſſen dos contraris en preſencia dels barons e nobles cauallers, los qui de honor ſenten, com ſon paraules de honor e de dolor, perço que no ſtan be en boca de caualler. E teniu vos ſment tant com la vida vos acompanye, car les paraules diſſimulades ſens obra difamen lome: e yo be ſe que
