braç. E Tirant fon content de tenir ſe a conſell dels metges, e Lemperador lo viſitaua caſcun dia vna volta, e mana a la Emperadriu e a ſa filla tots dies demati e a veſpre lanaſſen a veure: e la Viuda Repoſada moguda mes de amor que de pietat lo ſerui continuament en la ſua malaltia. Tornem a recitar com ſe comporten los turchs ab los creſtians qui reſtats eren en lo camp. Apres que ells hagueren ſabuda la cruel batalla del Capita ab lo gran Caramany, e hagueren preſos los dos comtes, molt ſouint venien a la ciutat de Sent Jordi, e matauen e apreſonauen molts creſtians, e ſen portauen de grans caualcades fent la guerra molt cruel: e pochs eren los que pogueſſen reſtaurar la vida qui en lur poder vingueſſen. En quanta dolor eren poſats los creſtians com penſauen que Tirant noy era, e hauien a exir a la batalla ſens ell, ni lo ſaui Diafebus coneſtable major, e de aquell ſenyor Dagramunt, per tal com de neceſſitat tenien a defendre lurs vides e les perſones, e poſar ſe a perill de les batalles, e en la neceſſitat tots reclamauen a Tirant com ſi fos hun ſant, e nos tenien per ſegurs, molt ans tenien gran temor als turchs, car lanimo gran que tenien en lo temps de les viƈtories obteſes per la molta virtut de la preſencia de Tirant, per la abſencia ſua lo hauien tot perdut, e feyen ſpecial oracio que noſtre Senyor ajudas a Tirant per quel pogueſſen cobrar, que en ell ſtaua tota lur ſperança. E trameteren vna letra al Emperador ſupli-
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/324
Aquesta pàgina ha estat revisada.
320
Tirant
