aqueſta reſplandia en linatge, en bellea, en gracia, en riquea, acompanyada de infinit ſaber, que mes ſe moſtraua angelica que humana. E mirant la proporcio que la ſua femenil e delicada perſona tenia, moſtraua que natura hauia fet tot lo que fer podia, que en res no hauia fallit quant al general, e molt menys en lo particular: car ſtaua admirat dels ſeus cabells qui de roſſor reſplandien com ſi foſſen madexes de or, los quals per eguals parts departien una clenxa de blancor de neu paſſant per mig del cap. E ſtaua admirat encara de les celles que paria foſſen fetes de pinzell, leuades un poch en alt, no tenint molta negror deſpeſſura de pels, mas ſtant ab tota perfectio de natura. Mes ſtaua admirat dels hulls que parien dues ſteles redones relluints com a pedres precioſes, no pas girantlos vigoroſament, mas refrenats per gracioſos ſguarts, parien que portaſſen ab ſi ferma confiança. Lo ſeu nas era prim e afilat, e no maſſa gran ni poch, ſegons la lindeſa de la cara, que era de ſtrema blancor de roſes ab liris meſclada. Los labis tenia vermells com a coral, e les dents molt blanques, menudes e ſpeſſes que parien de creſtaill. E ſtaua mes admirat de les mans que eren deſtrema blancor e carnudes, que no ſi moſtraua os negu, ab los dits larchs e afilats, les ungles canonades e encarnades, que moſtrauen portar alquena, no tenint en res negun de defalt de natura. Com fon la miſſa dita, tornaren al palau per lo orde mateix, e Tirant
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
28
Tirant
