Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/295

291

lo Blanch.

lit. Encara que yo ſia groſſera en amar conegue lo meu ſperit que lo terme de amor aqui deuia finir. La mia anima hague alguns ſentiments de amor que ignoraua, e dobla la paſſio del meu Ypolit, com no prenia part dels beſars axi com Tirant de la Princeſa, e lo Coneſtable de Stephania: e com mes hi penſaua mes dolor ſentia, e pareguem que prengui hun poch daygua e que laui lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia. E mirant lo meu ſperit per lo forat, apres hun poch inſtant Stephania ſtes los ſeus braços abandonant ſe e retent les armes, empero dix: Veſten, cruel ab poca amor, que no has pietat ni miſericordia de les donzelles fins quels has violada la caſtedat: o ſens fe, de quina pena ſeras digne ſi yo not vull perdonar? E complanyent me de tu mes fort te ame: hon es la fe per tu a mi rompuda? hon es la tua ma dreta ajuſtada ab la mia? hon ſon los ſanƈts qui facen teſtimoni, los quals ahir per la tua falſa boca foren nomenats, quem prometiſt que nom faries mal, ni per tu no ſeria decebuda? Gran ardiment has fet que ab penſa deliberada hages volguda robar la deſpulla de la mia virginitat, per tu eſſer home de tan gran auƈtoritat: e perque la querella mia mes verdaderament ſia coneguda, crida la Princeſa e a Tirant, e moſtrals la camiſa, e dix: Aqueſta ſanch mia ha força de reparar amor. E tot aço deya ab les lagremes als ulls. Apres dix: Qui haura grat de mi, ni qui fiara de mi que no he ſabuda guardar a