Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/290

286

Tirant

prengueren lur comiat e tornaren ſen en la lur cambra. Qui pogue dormir aquella nit? huns per amor, altres per dolor. Tan preſt com fon de dia totom ſe leua perço com aquell dia Lemperador deuia partir. Plaerdemavida com ſe fon leuada ana a la cambra de la Princeſa, e trobala ques veſtia, y Stephania veſtida e per veſtir, e aſſeyta en terra, e les mans no li volien ajudar a ligar lo capell tant ſtaua de bona gana, tota plena de lexau me ſtar ab los ulls mig entelats ſcaſſament hi podia veure. Ha ſanƈta Maria val, dix Plaerdemavida, digues, Stephania, quin es aqueix teu comport? que es lo quet fa mal? e yo ire als metges que vinguen per darte ſalut aquella que tu volries per a ta perſona. No cal, dix Stephania, que lo meu mal toſt ſera guarit, car no es ſino dolor de cap: anit ab layre del riu ma fet mal. Guarda, dix Plaer de ma vida, que dius, que gran dubte ſera que no muyres, e ſi mors la tua mort ſera criminoſa. Guarda be que not facen mal los talons, com yo haja hoit dir als metges que a noſaltres dones la primera dolor nos ve en les ungles, apres als peus, puja als genolls e a les cuxes, e a vegades entra en lo ſecret, e aqui dona gran turment: e de aqui ſen puja al cap, torba lo ceruell, e de aqui ſe engendra lo mal de caure. E aqueſta malaltia not penſes que vinga ſouint segons diu lo gran philoſof Galien, metge molt ſubtil, que no ve ſino vna vegada en vida, e per be que ſia mal incurable no es mortal: mas hay