Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/289

285

lo Blanch.

Princeſa nos volia gitar, e li hauia dit que ſen anas a dormir, e apres ſent perfumar, preſtament penſa que ſi hauia de celebrar feſtiuitat de bodes ſordes. Venguda la hora aſſignada Stephania pres hun ſtadal en la ma enſes e ana al lit hon dormien les .v. donzelles, e mira les totes de vna en vna per veure ſi dormien. E Plaer de ma vida tenia deſig de veure e ſentir tot lo fet, e detingues que no dormi, e com Stephania vingue ab la lum tanca los ulls e feu ſemblant que dormia. Viſt per Stephania que totes dormien, obri la porta ſens fer remor per que negu nou ſentis, e ja troba los cauallers que ſtauen ſperant ab mes deuocio que no fan los juheus al Meſſies. Al paſſar apaga la lum, pres al Coneſtable per la ma, mes ſe primera, e Tirant ſegui al Coneſtable, e axi trobaren la porta de la cambra hon era la Princeſa, la qual ſtaua ſola ſperant los. E dire com la trobaren deuiſada: portaua gonella de domas vert tota entorn trepada, e tota brodada de perles molt groſſes e redones: lo collar que portaua era tot de fulles dor ſmaltades, e en caſcuna fulla penjauen robins e diamants ſens altra meſcla: al cap portaua ſobre ſos daurats cabells hun chapellet fulletat de molts batents que lançaua molt gran reſplandor. Com Tirant la veu tan be abillada feu li molt gran reuerencia, e donant del genoll en la dura terra beſa li les mans moltes vegades, e paſſaren entre ells moltes amoroſes rahons. Com los paregue hora de poder ſen anar