dor o no res. E ſabeu ab quem matau? ab la ſtrema bellea que la alteſa voſtra poſſeheix, car aquell primer dia queus viu veſtida ab brial de ceti negre, e los voſtres pits donaren als meus ulls entrada, ab los cabells hun poch ſcampats que ſemblants a madexes dor reſplendien, e la color de la voſtra cara paria de vergonya roſes ab liris meſclades, que de aquell dia en ça la mia anima es ſtada catiua de voſtra alteſa. O be es coſa cruel voler dar pena a qui tant vos ama. Encara me dolch de vos que no poreu ſoferir les penes que ſou merexedora per hauer tan poca pietat de mi, com la mia querella ſia juſta e bona, e lo meu clam crida continuament dauant la majeſtat diuina, juſticia. E vos en aquell cars direu: En mal punt com yo no ami aquell verdader Tirant lo qual ab tanta de amor me amaua. E ſi ſuplicacions de vaſall a ſenyora hi poden valer, o de caualler a donzella de tanta noblea e dignitat ſe conſent adorar, agenoll me en terra, e faſ hi lo ſenyal de la creu, e aquella ador axi com a la voſtra perſona que per part de la celſitut voſtra me ſia atorgat hun do. E quaſi li vengueren los ulls en aygua, prenent li pietat de ſi mateix. No tarda molt la Princeſa reſpondre en ſtil de ſemblants paraules.
Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/285
Aquesta pàgina ha estat revisada.
281
lo Blanch.
