Pàgina:Tirant lo Blanch II (1905).djvu/283

279

lo Blanch.

ueu dat lo comdat e haueu lo leuat a vos per dar lo a mi. Agenollas preſtament en terra e preſ li la ma per voler lay beſar: pero Tirant james ho volgue conſentir, mas poſa li la ma ſobre lo cap e beſal en la boca tres vegades. E los dos paſſaren moltes rahons dient li Tirant que no curas que allo era molt poch en ſguart del que ell deſijaua fer per ell, mas yo tinch ſperança en Deu que ſeran de major ſtima. E Diafebus li feu infinides gracies. Ara, ſenyor Capita, voleu que vejam que es lo quem ha dat la virtuoſa ſenyora? Poſau en mans de Tirant e trobaren hi hun albaranet que deya: Al meu germa e gran Coneſtable e Comte de Sent Angel prech ab molta amor prenga en paciencia lo petit do per a fer la feſta: en mi reſta lo gran menyſcapte per lo poch queus do, pero la voſtra molta virtut me tendra per ſcuſada conſiderant en lo loch hon so, e confes lo meu defalt que he comes en dar tan poca quantitat a hun home que es gran en virtuts. Com ells veren aço ſtigueren en penſament caſcu, e Diafebus dix per prouar a temptar de paciencia a Tirant: Voleu que nou prengam e que loy torne? Nou feſſeu, dix Tirant, que entre pare e filla tenen lo cor tan alt e generos, que ſi loy tornaueu ho tendria en molt gran ofenſa. Com totes les coſes foren poſades en orde per a lendema, ells anaren a la cambra del Emperador, e aqui parlaren molt ſobre la guerra: e Diafebus acoſtas a la Princeſa e feu li infinides gracies, y Stephania